¿Quin tipus de mestra vull ser?

Després de tants d’anys de somiar en voler ser mestre avui en dia puc dir que ja i pujat al tren per a arribar al meu destí; el de ser mestra. I quin tipus de mestra vull ser? Bona pregunta... pareix una decisió fàcil però per a mi no ho es mica, així que ho anem a intentar.

Ara bé m’agradaria ser un tipus de mestra propera als meus petits, una companya de viatge. Un viatge tant llarg i complex com es l’educació, però a la vegada tan bonic i ple de màgia. M’agradaria que els meus nens no hem vesin com una simple mestra si no com una figura que els ajudarà i els guiarà en tot el que estigui en les seves mans. Es a dir una companya de classe mes, una amiga.

Destacaré una frase que ma cridat molt l’atenció del llibre de “Va de mestres”; i recorda que tot comença avui i que aquest avui es dona cada dia d’una manera nova i plena de possibilitat,  es igual que tenguis un mal dia pensa que dema serà un altre dia  amb noves perspectives. en llegir aquesta gran frase hem va fer reflexionar que en aquesta magnifica professió no hi hauran dos dies iguals i haure de gaudir cada dia com si fos únic.

El mestre una gran professió plenament vocacional. I avui en dia tan desprestigiada i a la vegada tan envejada per la resta de sectors , un contrapunt un tant estrany... envejada per les vacances?, per la remuneració? Exactament, per que? Molts del que l’envegen no serien capaços de respondre a si mateixos i desprestigiada pel fet de que a l’escola es va a que t’eduquin al nen, però la gran realitat es que l’educació es un camí de tots i per a tots,que serà tant de les famílies com de l’escola (“l’escola no fa miracles”).

Quan tengui la meva classe amb els meus alumnes vull que  participin, lluitin i aprenguin a respectar, així com el treball en equip i la resolució dels seus problemes.

M’agradaria introduir nous mètodes amb l’ utilització de les noves tecnologies, ensenyar-los  a cercar informació necessària per al seu dia a dia, també m’agradaria fomentar la diversitat cultural, sobretot que aquestes petites personetes que seran el futur, un gran futur siguin el centre d’atenció dins la classe i que el mestre passi a segon plano. Que amb això es sentit segurs de si mateixos, confiança i esperança aquests son les paraules claus que m’agradarien d’entre altres poder transmetre als meus alumnes,

I el meu gran objectiu del segle XXI serà recuperar l’ il·lusió, l’al·lèrgia i l’ interès de l’aprenetatge infantil.

Així com fer veure a la societat que aquesta professió es un art, l’art d’ensenyar i aprendre, però sobretot gaudir d’ella que no totes les persones tenen aquesta capacitat. Cal tenir en compte que sense un mestre/a mai hauria existit un metge, ni un advocat, per això cal lluitar per la gran importància d’aquesta gran professió.

El somriure de cada un d’aquestos nens seran l’energia per a encendre les bombetes que en un futur brillaran , i de la nostra tenacitat dependrà la seva intensitat.